La nostra història
Tres generacions d'una família que va decidir fer el pa bé o no fer-ne gens.
Castelldefels, 1967
1967 — L'avi Tomàs obre el forn
En Tomàs Mas Pujol, de 27 anys, va posar en marxa el primer forn a la Plaça de l'Església. Havia après l'ofici de pare i fill al Berguedà. No tenia gran capital, però tenia massa mare i paciència.
1991 — La segona generació
El fill, en Pere Mas, va agafar el relleu. Va estudiar pastisseria a Barcelona i va tornar per ampliar l'oferta: va ser ell qui va introduir la brioixeria francesa i les tartes d'encàrrec. El local es va reformar. El pa no va canviar.
2018 — La tercera generació
En Tomàs Mas Jr. i la seva germana Carme van assumir la gestió. Ells han modernitzat sense perdre l'ànima: noves varietats de pa d'autor, ingredients de proximitat i cura extrema pels temps de fermentació.
Les persones
Mestre Forner · 3ª Generació
"El meu avi em deia que el pa no s'ha d'ajudar, s'ha de deixar fer. Jo hi he trigat 10 anys en entendre-ho de veritat."
Pastissera · Tartes d'encàrrec
"Quan algú plora de felicitat en tallar la tarta del casament, és quan recordes per a quines coses treballem aquí."
Oficial · Brioixeria francesa
"Vaig fer una temporada a Lió. Allò va canviar la meva relació amb els croissants. Ara no puc fer-los malament ni que vulgui."
El procés
Res de misteriós. Farina, aigua, sal i temps. Però molt de temps.
La mateixa massa mare de fa 40 anys. La mengem cada dia i la tornem a alimentar cada dia. Sense ella, el pa no seria el nostre pa.
Fermenta entre 12 i 18 hores, en fred. Sense presses. Aquesta és la diferència entre pa que és pa i pa que sembla pa.
Cada peça es forma a mà. Cap màquina pot reproduir la tensió adequada de la massa. Sí, és més lent. Sí, val la pena.
El nostre forn de pedra fa 30 anys que cou pa. Tres vegades al dia, a 250°C, amb vapor. L'escorça no s'improvisa.
On ens trobaràs
El local porta a la mateixa plaça des del primer dia. L'olor del pa fa que el barri es desperti. Hi ha gent que ve cada mañana i s'acaba quedant a xerrar 20 minuts. Nosaltres no ho veiem com una pèrdua de temps.
Hi ha una taula de fusta per als que volen esmorzar aquí, amb cafè que ens porta el Ricard del Cafè de la Plaça. Res de cadenes de cafeteria. Barri, de cap a peus.
El pa necessita temps. Nosaltres li donem. Amb dues hores menys de fermentació ningú se n'adona el primer dia. Però al segon sí. I nosaltres tampoc no ens ho perdonaríem.
Farina, aigua, sal, massa mare. A vegades llavors o cereals. Mai additius, mai conservants, mai millmorants d'aroma. El pa fa olor de pa perquè és pa.
Tres generacions han fet el mateix pa. No perquè no sapiguem innovar, sinó perquè quan una cosa funciona, el millor que li pots fer és respectar-la.
O truca si necessites fer un encàrrec especial. Estem a la plaça de sempre.